Darrera actualització: juny 2014

55

Cal Vacarisas

Edifici d’oficines Cal Vacarisas

Ús original: fàbrica de teixits de llana

Nou ús: oficines i despatxos

Adreça: carrer de Sant Leopold, 101

Població: Terrassa

Cal Vacarisas

© 2011 Google

Els orígens

En l’origen de Cal Vacarisas hi trobem la figura de l’empleat que, treballant primer per compte d’altri, decideix crear la pròpia empresa. El terrassenc Pere Vacarisas i Font treballava de viatjant a l’empresa d’Isidre Esmerats, fins que l’any 1907 decidí fabricar pel seu compte. El 1910 s’associà amb Josep Padrós per formar la societat Vacarisas i Padrós, però l’empresa no reeixí, i Vacarisas la deixà l’any 1922 per adquirir, amb diversos socis, la indústria Morera Societat en Comandita, dedicada a la fabricació de llana. També va muntar una fàbrica de sederies i cotó a Manresa, on va traslladar la maquinària de Terrassa, i una altra a Oristà (Lluçanès).
A la postguerra, Vacarisas adquirí un solar al carrer de Sant Leopold de Terrassa per construir-hi una fàbrica nova, que es coneixeria amb el seu cognom, però l’industrial morí l’any 1943. Els seus hereus continuaren l’activitat, primer amb el nom de Hijos de Pere Vacarisas i després com a societat anònima. La major part de la maquinària s’instal·là a Terrassa, tot i que mantingueren també telers a la fàbrica de Manresa, però l’any 1949 van traslladar el despatx i el magatzem al carrer d’Ausiàs March de Barcelona. L’empresa tancà a finals dels anys seixanta, i l’edifici es compartimentà per acollir llogaters diversos que el mantingueren en funcionament fins ben entrada la dècada dels vuitanta.
A principis dels anys 2000, l’empresa immobiliària IMVIVSA adquirí la fàbrica per transformar-la en locals i oficines.

Descripció del conjunt originari

El conjunt originari ocupa part d’una illa dels primers eixamples de la ciutat. La fàbrica, delimitada pels carrers de Sant Valentí, de Sant Leopold i de Montserrat, tenia un semi-soterrani, planta baixa i una planta pis. El conjunt s’estructurava a l’entorn d’un pati interior amb accés des del carrer de Montserrat, destinat a facilitar el moviment de matèries, l’arribada de la llana en bales i la sortida de les peces teixides. A la planta semi-soterrani es feia l’assortiment (cardes, emborradora, repassadora i metxera) i hi havia les selfactines que treien el fil, i s’hi treballava les 24 hores. A la planta baixa tenien els telers, que treballaven en horari de dia, i a la planta pis hi havia el repàs de les peces teixides i tot el procés d’enviament.
L’estructura del sostre de la planta semi-soterrani i de la planta baixa està formada per unes grans bigues metàl·liques de gelosia d’uns dotze metres de llum i unes voltes a la catalana entre bigues. La coberta es resol amb encavallades metàl·liques.

El projecte de reutilització

El projecte de rehabilitació de l’edifici principal, redactat pels arquitectes Lluís Morán i Mario Corea, s’executà entre el 2006 i 2007. El volum s’adequà per instal·lar-hi 21 locals, 35 oficines, dos habitatges i un aparcament amb 89 places. Per facilitar la construcció de l’aparcament, s’enderrocaren 3 crugies de la nau i també un conjunt de cossos afegits a l’edificació principal que ocupaven una part important del pati.
La premissa del projecte de rehabilitació fou la reutilització de la nau, que es trobava sense ús, i la recuperació d’uns espais de gran qualitat espacial i arquitectònica, mantenint un diàleg entre l’edificació existent i la nova intervenció, feta amb materials i criteris constructius del moment. L’espai interior de la nau es compartimentà, seguint l’estructura existent, i s’hi introduí un altell que només ocupa una part de la planta, deixant espais a doble alçada. En la intervenció es va recuperar el pati existent per convertir-lo en una plaça interior, el pati de llum entorn del qual gira la circulació interior i exterior de la nau. Es projectaren dos nuclis de circulació vertical, el principal al centre de la nau, amb dos ascensors, i una escala d’estructura metàl·lica oberta per a l’evacuació en cas d’incendi.
A la façana es mantingué l’estructura de forats de les plantes pis però modificant-ne les fusteries amb un sistema de tancament fix que sobresurt del pla de façana, i practicable a la part inferior. El sòcol de planta baixa es substituí per un tancament vidriat.

Cal Vacarisas Cal Vacarisas
Cal Vacarisas Cal Vacarisas
Cal Vacarisas Cal Vacarisas
Cal Vacarisas Cal Vacarisas
Cal Vacarisas Cal Vacarisas
Cal Vacarisas Cal Vacarisas
Cal Vacarisas Cal Vacarisas