Els orígens

L’any 1919, un grup de 119 viticultors de Rubí s’associà per constituir una cooperativa, en un principi depenent de la Cambra Agrícola de Rubí, amb l’objectiu d’aportar llur producció per realitzar col·lectivament el procés d’elaboració del vi i la seva comercialització. Els socis adquiriren a la masia de Can Cabanyes uns terrenys de més de 3.000 m2 per bastir-hi un celler. L’obra, encarregada a l’arquitecte modernista Cèsar Martinell Brunet, deixeble d’Antoni Gaudí, s’inaugurà l’any 1920, i l’any següent s’aprovaren els estatuts de la societat, que s’integrà en la Unió de Vinyaters de Catalunya.

L’entitat participà en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, on obtingué la medalla de plata i una menció honorífica. L’any 1932, la cooperativa es deslligà definitivament de la Cambra Agrícola, i assolí una gran activitat durant els anys previs a la Guerra Civil, quan la col·lectivització del vi de Rubí obligà tots els pagesos a portar el raïm al Celler.
A principis de 1938, l’entitat es fusionà amb la Unió de Rabassaires i la Cooperativa Primer de Maig, però un any després se’n tornà a separar, canviant de nom diverses vegades (Sindicato Agropecuario, Bodega Cooperativa de Rubí) abans d’adoptar definitivament el de Celler Cooperatiu de Rubí.

El creixement de la producció féu que l’any 1958 es construís una segona nau, adossada i paral·lela a la primera, augmentant així la capacitat productiva fins als 27.000 hl. Durant aquesta època, l’entitat assolí el seu major nombre d’associats.

Tanmateix, l’impacte de les rierades de 1962 i la posterior industrialització de la zona, acompanyada de la creixent urbanització, van marcar l’inici de la decadència del Celler, degut a la pèrdua progressiva de la rendibilitat del conreu de la vinya a Rubí. L’última collita de raïm fou l’any 1987, i l’any següent es dissolgué la societat i l’edifici es vengué a l’Ajuntament, que l’ha rehabilitat per transformar-lo en un espai d’exposicions i activitats culturals. L’any 2004, el conjunt fou catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Descripció del conjunt originari

El conjunt construït originàriament estava format per dos volums rectangulars: una nau gran, de 45 x 13,5 metres, disposada en direcció nord-sud, paral·lelament a l’actual carrer de Federico García Lorca, i un cos de dimensions més reduïdes adossat perpendicularment a la façana nord de la primera nau, formant una ela. L’edificació més gran acollia les tines a la planta baixa i un soterrani amb dues rengleres de dipòsits cilíndrics i sostre de volta catalana, mentre que la nau més petita es destinava a sala de màquines i moll de càrrega. Ambdós cossos es comunicaven mitjançant arcs rebaixats sostinguts per pilars, tot realitzat amb maó.

Es tractava de construccions d’obra vista, amb coberta a dues aigües d’uralita acanalada, sostinguda per encavallats de fusta. A la nau principal, les façanes laterals, realitzades amb maó, estaven formades per murs amb poca decoració, dividits per columnes adossades rematades a la part superior per arcs de mig punt que contenen finestres dividides per quatre pilarets. Al centre de la façana oriental s’hi obria una porta d’accés. La façana sud, rematada per un acroteri esglaonat, mantenia una estructura similar, si bé només amb tres finestres allargades, dividides per dos i tres pilarets i reticulades per una gelosia de maons horitzontals i verticals, disposats aquests darrers en diagonals alternades vers el sud-est i el sud-oest. La nau estava envoltada per un sòcol amb obertures en ull de bou, que aportaven llum a nivell del terra de la planta baixa, entre les tines de formigó sostingudes per petxines de totxo.

La nau més petita mostra una estètica similar, amb la façana de llevant molt semblant a la meridional de la nau principal. La façana nord incloïa un porxo, així com un petit mòdul sobresortint, de planta quadrada i alineat amb el carener de la coberta de la nau principal, en el qual s’hi inseria una petita porta, mentre que una altra porta de majors dimensions permetia l’accés des de l’exterior per la façana sud. Les ortofotos aèries disponibles mostren que en algun moment entre 1956 i 1986 s’afegí un porxo adossat a la façana de ponent d’aquesta nau, que fou enderrocat a principis de la dècada del 2000. També existia un habitatge adossat al vèrtex nord-est de la nau, que s’enderrocà per la mateixa època.

L’any 1958 s’edificà una tercera nau, paral·lela i adossada a la més gran, si bé de menor longitud que aquesta, amb coberta també a dues aigües, però de teula àrab i recolzada sobre encavallats de formigó. L’estructura i les façanes eren també de maó massís vist, però amb una estètica més senzilla i de menor interès arquitectònic.

El projecte de reutilització

La rehabilitació del Celler Cooperatiu de Rubí fou encarregada a l’arquitecte Joan Albert Adell, que ha procurat recuperar el projecte original de Martinell, respectant el valor històric i patrimonial de l’edifici alhora que s’adaptava per als nous usos culturals. En una primera fase, iniciada a finals de 2009, es repararen els fonaments i es reconstruí la teulada, esfondrada en part per un temporal dos anys abans, substituint el fibrociment original de les naus més antigues per una nova coberta de teula àrab en dos colors, formant un dibuix en ziga-zaga.

En una segona fase es van restaurar els elements arquitectònics, preservant-ne l’estil original, i es condicionà l’interior. La porta principal s’ubicà a la façana oest de la nau travessera, on un vestíbul permet l’accés a la planta baixa de la nau principal i, mitjançant unes escales i un ascensor, al soterrani i també a una plataforma elevada de la nau petita, situada en una primera planta, a nivell del carrer Pintor Murillo. Aquesta primera planta, anomenada Espai Tremuja, es dedica a la realització d’actes de petit format, i des d’ella es pot observar la sala de tines de la nau principal, restaurada per acollir intervencions culturals de format gran.

A la sala del soterrani s’enderrocà la part més interior dels dipòsits, aconseguint així un espai d’uns 300 m² envoltat per una sèrie de nínxols hemicilíndrics que, amb el nom de Sala Cèsar Martinell, s’ha destinat a acollir exposicions. La nau adossada de 1958 s’utilitza actualment com a magatzem per a ús municipal.

La darrera fase, a càrrec de l’arquitecte Marc Obrador, se centrà en la rehabilitació exteior de les façanes i l’entorn. La façana de ponent de la nau principal es revestí amb un reixat metàl·lic, mentre que les parets exteriors de la nau adossada de 1958 es recobriren amb un jardí vertical.

La resta de coberts i construccions del solar, incloent-hi la tanca perimetral, s’eliminaren per construir-hi dues places de formigó a nivells diferents, que faciliten l’accés, per les façanes oest i nord de la nau petita, a la planta baixa i la planta pis del celler. El desnivell entre les dues places permeté crear, al costat de l’accés pel carrer del Pintor Coello, un sòcol de formigó que acull un petit espai per a usos complementaris.

El nou celler rehabilitat s’inaugurà el 26 d’octubre de 2013.