Darrera actualització: juny 2014

26

Fàbrica Tecla Sala

Biblioteca i Centre Cultural Tecla Sala

Ús original: molí paperer i fàbrica tèxtil

Nou ús: equipaments culturals

Adreça: avinguda de Josep Tarradellas, 44

Població: L'Hospitalet de Llobregat

© 2011 Google

Els orígens

L’any 1855, aprofitant el saltant d’aigua del Canal de la Infanta com a font d’energia hidràulica, Antoni Ferrer instal·là un molí paperer al Torrent Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat. El 1882, la família Basté adquirí el molí i el solar adjacent per erigir-hi una fàbrica de filats i teixits, projectada per l’arquitecte Claudi Duran Ventosa l’any 1892. La fàbrica començà a funcionar l’any 1889, respectant l’edifici del molí.
El conjunt fou adquirit el 1913 per l’empresària de Roda de Ter Tecla Sala Miralpeix, que modernitzà les instal·lacions i electrificà tot el procés productiu. L’empresa prosperà fins a convertir-se en un dels centres fabrils més importants en l’elaboració de filatures. Al cens obrer de 1922 hi constaven 322 treballadors, el 84% dels quals eren dones, i durant la dècada dels anys trenta la fàbrica assolí gairebé els 700 assalariats. L’any 1937, les col·lectivitzacions la convertiren en Casa de Maternitat, fins que el 1939 retornà als seus propietaris.
L’Ajuntament de l’Hospitalet reconegué la labor de Tecla Sala nomenant-la filla predilecta de la ciutat l’any 1952, i dedicant-li el carrer on ella mateixa va fer construir un centre educatiu que també porta el seu nom. Amb la seva mort, el 1973, els hereus van tancar la fàbrica i van traslladar la producció a Roda de Ter. L’any 1982, l’Ajuntament adquirí el recinte per convertir-lo en un gran centre cultural.
Actualment acull la Biblioteca Central Tecla Sala, el Centre d’Art Tecla Sala, l’escola d’arts plàstiques TPK, la Fundació Arranz-Bravo (en una nau rehabilitada per l’arquitecte Jordi Garcés a la contrafaçana de l’edifici principal), el Centre d’Estudis de l’Hospitalet (als baixos de l’edifici del molí) i cursos i tallers per a joves (a la casa del director).

Descripció del conjunt originari

Tecla SalaEl conjunt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), està format per edificis d’èpoques diferents. El molí paperer és el més antic, i sofrí moltes modificacions al llarg del temps, amb un seguit de construccions adossades, com l’edifici d’habitatges que en cobreix la façana sud. A dins del molí, una escala de pedra amb esglaons alterns que tenen la meitat dreta a una alçada diferent que l’esquerra comunica les plantes. Un pont metàl·lic enllaça el molí amb l’edifici principal.
L’edificació principal segueix el model de Manchester de la fàbrica de pisos. És un volum rectangular de grans dimensions, amb façana de maó vist que delimita tres plantes (baixa, primer pis i golfes) separades visualment per motllures amb un conjunt de dentells. La construcció compta amb un gran nombre de finestres d’arc rebaixat amb una motllura de maó a la part superior, rectangulars a la planta baixa i el primer pis i quadrangulars a les golfes. La coberta és a dues aigües, sobre encavallades de ferro, i l’interior es resol amb volta catalana amb tirants de ferro sobre columnes de fosa. Dos cossos travessers sobresurten de l’estructura: un a l’extrem nord-est, de coberta plana, i l’altre centrat al mig de la nau principal, amb coberta a doble vessant. En aquest darrer, les finestres trenquen l’ordenació horitzontal per disposar-se en diagonal, seguint el recorregut de l’escala interior.
A l’extrem sud-oest del conjunt, un edifici aïllat de planta baixa i pis, d’estil modernista i de datació imprecisa servia, probablement, de residència del director. Consta de dos cossos, un d’ells més alt i avançat que l’altre. La façana està esgrafiada amb motius florals, i els respiralls, amb relleus calats, se situen en una franja amb esgrafiats ubicada sota la cornisa.

El projecte de reutilització

El projecte de rehabilitació de l’edifici principal, redactat pels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón (posteriorment Albert i David Viaplana), s’executà entre el 1997 i el 2002. El volum s’adequà per instal·lar-hi la Biblioteca Central de la ciutat i un centre d’exposicions. La planta baixa es destinà a les exposicions, mantenint la disposició de les columnes, mentre que la primera planta es dividí en dues parts, per allotjar les sales de consulta de la biblioteca i una nova sala d’exposicions, separades per una sala polivalent. La segona planta es destinà completament als usos de la biblioteca, i es modificà la coberta per instal·lar-hi una claraboia longitudinal que proporciona llum natural a l’interior. Les connexions entre plantes es van resoldre amb una combinació de rampes i escales que permeten la visió dels espais interiors.
L’accés a l’edifici es canvià d’ubicació, resolent-se amb una gran rampa exterior de pendent suau, que, com a prolongació natural del carrer, porta el visitant fins al primer pis, on es va establir el vestíbul principal. L’entrada original, situada en el cos travesser central de la nau principal, es convertí en un accés secundari, on tanmateix es mantingué l’escala interior, ara convertida en escala d’emergència, i s’hi instal·laren ascensors i els serveis.
La casa modernista del director fou restaurada per l’Ajuntament. Se n’arranjaren les façanes, s’hi construí una rampa d’accés i s’enderrocaren alguns dels envans interiors. L’edifici allotjà durant un temps la Regidoria de Joventut, i en el futur es preveu destinar-lo a bar-cafeteria.

Tecla Sala Tecla Sala
Tecla Sala Tecla Sala
Tecla Sala Tecla Sala
Tecla Sala Tecla Sala
Tecla Sala Tecla Sala
Tecla Sala Tecla Sala