Darrera actualització: juny 2014

52

Foneria Trepat

Museu de la mecanització agrària J. Trepat

Ús original: foneria i fàbrica de maquinària agrícola

Nou ús: museu

Adreça: avinguda de Josep Trepat i Galceran, s/n

Població: Tàrrega

Foneria Trepat

© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

Entre els anys 1914 i 1915, la primera foneria Trepat estava instal·lada a Tàrrega, en uns magatzems. El seu fundador, Josep Trepat Galceran, veient que les màquines que s’importaven dels Estats Units no s’adeien a les necessitats dels pagesos locals, pensà a fabricar màquines més reduïdes adaptades als terrenys i conreus d’aquí i de preu més assequible. Gràcies a la invenció d’un mecanisme propi i d’un canvi en l’aliatge del ferro de les ganivetes, va començar a fabricar, entre 1916 i 1919, les primeres màquines construïdes íntegrament al nostre país. El 1929 Trepat fou el primer fabricant espanyol que va treure al mercat la dalladora per segar farratge, i el 1931 comercialitzà el rampill de rodes.
El ràpid creixement de l’empresa obligà a construir un modern complex industrial als afores de la ciutat. Entre 1933 i 1936 es construïren tretze de les dinou naus que acabarien conformant el complex siderúrgic de les indústries Trepat. Després de la Guerra Civil, es convertí en el principal productor de dalladores a Espanya.
L’any 2006, la fàbrica va passar a mans de l’Ajuntament de Tàrrega, que l’ha transformada en un museu.

Descripció del conjunt originari

El complex de la fàbrica Trepat constava de dinou naus rectangulars adossades, d’una sola planta, alineades en direcció nord-sud, en perpendicular a la carretera N-II, més un edifici separat a l’extrem occidental. Les naus estan resoltes amb coberta a dues aigües i estructura a base d’encavallades. Un seguit de claraboies rectangulars a la coberta proporcionen llum natural a l’interior.
L’edifici separat, que allotjava la secció de recanvis i les oficines d’administració i vendes, està format per una planta baixa rectangular de grans dimensions. A l’extrem nord, la construcció s’eleva dues plantes més per acollir la casa del propietari, que compta amb una torre amb un gran rellotge.

El projecte de reutilització

La fàbrica Trepat és un equipament singular, ja que la majoria de les empreses que produïen aquest tipus de maquinària han desaparegut. Per això, la intervenció s’ha fet seguint el criteri de mantenir amb la màxima fidelitat possible l’aspecte i l’estat original de la fàbrica. Els principals esforços s’han concentrat a restituir els sostres de les cinc primeres naus, substituint les fustes malmeses per la humitat i recuperant l’aïllament. S’ha reciclat gran part del material original de la coberta i s’ha procurat que l’afegit de nou es confongués amb l’antic per conservar l’aspecte original. També s’ha dotat l’edifici de les mesures de seguretat a què obliga la normativa vigent.
A l’interior, s’ha conservat i restaurat la col·lecció original de maquinària, eines, utillatge i tota mena d’elements que tinguessin relació amb els processos tècnics que s’hi desenvolupaven per donar al visitant la sensació d’haver tornat enrere en el temps. S’ha restaurat i posat en funcionament l’embarrat i s’ha actualitzat la il·luminació segons la normativa, però mantenint les làmpades originals i emfatitzant àmbits concrets. Pel que fa a la foneria, s’han reconstruït els materials de la fosa de peces per poder fer comprensible el procés i s’hi ha afegit una passera, feta amb xapes galvanitzades d’acer de la secció de ganivetes de la mateixa fàbrica, per facilitar l’accés del públic sense malmetre els terres.

Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat
Foneria Trepat Foneria Trepat