Ús original: fàbrica de teixits
Nou ús: museu
Adreça: rambla d'Ègara, 270
Població: Terrassa
© 2012 Google
Els orígens
Al final del segle XIX, tres industrials terrassencs, Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover, es van associar i van crear l’empresa Aymerich, Amat i Jover. En els orígens, l’empresa es va ubicar en unes naus de lloguer i, més endavant, van construir el seu propi vapor a la rambla d’Ègara. Obra de Lluís Muncunill, la construcció del nou complex industrial es va iniciar l’any 1907 i es va inaugurar a finals del 1908. L’empresa estava especialitzada en teixits de llana i elaborava tot el procés complet, des de la filatura fins als acabats. L’any 1912, en morir Francesc Jover, l’empresa passà a anomenar-se Aymerich i Amat. Degut als problemes d’abastament d’aigua, es van deixar de fer els acabats, i a partir de 1920 es van abandonar les filatures i la fàbrica terrassenca es va especialitzar en els teixits. Per això, part del vapor es va llogar a altres empreses. Les riuades que va patir la ciutat de Terrassa l’any 1962 van afectar greument l’edifici. Com a conseqüència de la crisi que patí el sector tèxtil, l’empresa va cessar la seva activitat l’any 1976.
L’any 1975, impulsada per diferents entitats, es portà a terme una campanya que aconseguí preservar l’edifici de l’enderroc. La Generalitat de Catalunya va adquirir-lo l’any 1983, i actualment és la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Descripció del conjunt originari
El complex industrial estava format per una gran nau de producció amb un edifici annex compost per tres cossos que allotjaven la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d’electricitat. També hi havia un pati on encara es poden observar les trapes per on es tirava el carbó que anava a parar a les carboneres. L’edifici de les oficines, l’habitatge del porter i les quadres per a la cavallerissa (tots amb façana d’obra vista) feien front a la rambla. En el complex s’hi alçava una xemeneia de quaranta-dos metres d’alçada per on s’expulsaven els fums produïts per la combustió del carbó.
La nau principal, d’una sola planta, té una superfície d’11.000 m2. L’estructura està formada per pilars de ferro colat que suporten unes peculiars voltes catalanes de maó pla, amb tirants, en forma de campana. Les voltes estan formades per tres gruixos de rajola separada per petits envans que deixen una cambra d’aire per millorar-ne l’aïllament tèrmic. La coberta és del tipus dents de serra: s’hi obren unes grans claraboies, orientades a nord, que aporten una llum natural difosa i uniforme a l’interior de la fàbrica.
El projecte de reutilització
La recuperació del vapor Aymerich, Amat i Jover es dugué a terme en diverses fases. Els arquitectes Joan Margarit i Carles Buixadé foren els encarregats de la rehabilitació. El 14 d’abril de 1984, havent restaurant la façana i el cos de la màquina de vapor i les calderes tot traient la capa de calç blanca i deixant al descobert l’obra vista, s’obrí al públic. Es va incorporar a l’edifici un soterrani de 3.300 m2 que acull la biblioteca i la sala d’actes. L’any 1996, s’inaugurà el museu totalment restaurat.
Entre els anys 1999 i 2000 l’entrada al museu es va situar a la part nord del complex, en un nou volum que acull la recepció, la botiga i un restaurant que poden funcionar independentment de la resta del museu. També es va afegir una façana fotovoltaica tricolor a la paret mitgera del bloc d’habitatges contigu al vapor per tal d’emfatitzar l’entrada al museu i com a símbol de l’era tecnològica. Fou obra dels arquitectes Quim Larrea i Francesc Patrís.
