Darrera actualització: març 2019

131

Colònia Sedó

Museu de la Colònia Sedó

Ús original: fàbrica tèxtil

Nou ús: museu

Adreça: carrer Contínues, s/n - Àrea Industrial Can Sedó

Població: Esparreguera

Colònia Sedó

© 2017 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

L’any 1846, l’industrial Miquel Puig i Catasús edificà una fàbrica tèxtil a Esparreguera, al costat d’un antic molí fariner conegut com “Can Broquetes”, aprofitant el mateix salt d’aigua que movia el molí. L’empresa cresqué aviat, i a la mort de Miquel Puig, l’any 1863, el seu fill Josep amplià la fàbrica, començà la construcció d’habitatges per als treballadors i projectà les obres d’un seguit d’elements auxiliars per al desenvolupament de la indústria, entre els quals destaca la presa del Cairat, 4 km. riu amunt. Tanmateix, la seva mort prematura provocà que fos el seu successor, l’aleshores administrador de l’empresa Antoni Sedó i Pàmies, qui culminés el procés d’expansió de la fàbrica i la creació de la colònia industrial que acabaria portant el seu nom.

Fou Antoni Sedó qui amplià les instal·lacions per encabir-hi tot el procés de producció tèxtil (filatura, teixits i acabats), qui especialitzà la producció vers la fabricació de teixits de pana i qui féu créixer la colònia obrera amb habitatges per als treballadors i amb els elements indispensables per fer-ne un poblat autosuficient (botigues, escoles, dispensari mèdic, església, casino, cinema, etc).

La colònia experimentà el seu moment culminant passada la Guerra Civil, per després anar decaient amb la crisi del tèxtil, aguditzada a partir de principis dels anys 1970. L’any 1980, la fàbrica tancà portes, i els habitatges s’anaren desocupant progressivament. Avui la colònia s’ha transformat en un important polígon industrial que acull diverses empreses i activitats, i una part dels espais industrials s’ha convertit en el Museu de la Colònia Sedó, que forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Descripció del conjunt originari

En el moment de la seva màxima expansió, la fàbrica ocupava aproximadament la meitat de la superfície de la colònia, i constava d’un seguit de naus que allotjaven tot el sistema productiu, distribuït per seccions. La nau més gran, de planta i dos pisos, allotjava la secció de filatura (batans, cardes, metxeres, contínues…). Aquesta nau comunicava per la façana oest amb l’espai dedicat a la secció de teixit (ordidors, telers i ratlladores), i a l’oest d’aquest, la secció d’acabats (blanqueig, maces, tint i perxat). L’àrea industrial de la colònia es completava amb les oficines, els magatzems, un dispensari mèdic, diversos tallers (d’electricitat, pintura, fusteria…), una foneria, una bòbila, un espai per a la brigada de paletes, una fàbrica de carbur de calci i un espai per al cos de bombers.

Un element singular d’aquesta part industrial és l’aqüeducte corbat que rebia l’aigua provinent de la presa del Cairat per un canal soterrat per enviar-la, amb un desnivell de més de 30 metres, a la turbina de tipus Francis fabricada per l’empresa Planas, Flaquer i Cia, de Girona. La turbina, instal·lada l’any 1899, era de ferro colat i generava 1400 CV de potència, essent la més gran construïda a Espanya. Amb l’aigua sobrant, mitjançant una complexa trama de canals, dipòsits i túnels soterrats, s’alimentaven altres turbines més petites.

La zona d’habitatges de la colònia s’estenia al nord de l’àrea fabril, amb la casa de l’amo situada a la part més propera a la fàbrica i el seu gran jardí ocupant una gran extensió a la part més oriental. L’església i les escoles, així com l’economat, ocupaven una posició central entre els habitatges dels obrers, amb departaments de petites dimensions (uns 60 m2) estructurats en blocs allargats de planta baixa i dos pisos orientats en sentit est-oest, formant set carrers paral·lels. A l’extrem nord de la zona d’habitatges s’hi ubicaven el teatre i espai de lleure, els safareigs i la fonda, i enllà del recinte, els horts.

El projecte de reutilització

Bona part del nucli industrial de la Colònia Sedó s’ha adaptat per altres usos industrials i empresarials. La sala de la turbina Francis, que actualment ja no funciona, s’ha reconvertit per a ús museístic. En ella es pot veure la maqueta de la colònia tal com era l’any 1941, on se n’explica la història amb un muntatge de llum i so i dins el tub de conducció d’aigua de la turbina es projecta un audiovisual tridimensional. Uns plafons a la sala expliquen el sistema energètic, el procés productiu i la vida social de la colònia.

El soterrani del museu està dividit en diversos espais on es pot veure el complex entramat que transportava l’aigua entre les diverses turbines. També es pot visitar part de la nau de filatura i es pot passejar per la colònia, observant aquesta nau, la de tissatge (amb cobertes de volta catalana), els assecadors amb gelosies obertes de maó, la xemeneia en espiral de l’antiga màquina de vapor de la secció de blanqueig i les diverses construccions de la zona residencial, tot i que bona part dels habitatges i alguns edificis de serveis han estat enderrocats.

Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó
Colònia Sedó Colònia Sedó