Ús original: fàbrica de tints i colorants
Nou ús: espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista
Adreça: Passeig de Llorenç Serra, 64 / Passeig Salzereda, 23
Població: Santa Coloma de Gramenet
© 2024 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Els orígens
Colorificio, SA era una empresa colomenca dedicada a la fabricació de tints i colorants que a principis del segle XX es va establir a l’illa delimitada pel vials avui anomenats passeig d’en Llorenç Serra, passeig de Salzereda, carrer del president Lluís Companys i carrer de Sant Joaquim, de la qual les instal·lacions de la fàbrica n’ocupaven la part situada més al nord.
Per la seva banda, l’empresa suïssa CIBA té els seus orígens a la segona meitat del segle XIX, a Basilea, en una petita empresa de fabricació de colorants pel tèxtil, rebatejada l’any 1884 com a Gesellschaft für Chemische Industrie Basel (Societat per a la indústria química de Basilea, d’on en derivaria l’acrònim CIBA). Durant el segle XX, l’empresa orientà la seva producció als productes químics i farmacèutics fins esdevenir una multinacional de primer ordre que l’any 1970 es fusionà amb la també suissa J.R. Geigy AG. L’any 1996, la unió de CIBA-Geigy amb Sandoz originaria l’empresa Novartis.
Durant la primera meitat del segle XX, diverses empreses farmacèutiques s’instal·laren a Catalunya. L’any 1949, Colorificio, SA es convertí en una filial de la CIBA. Poc després, l’empresa amplià les seves instal·lacions construint, l’any 1953, un edifici amb forma de L que ocupava la cantonada entre els actuals passeigs de Salzereda i de Llorenç Serra, i posteriorment, l’any 1959, una segona edificació rectangular que perllongava el braç de la L del primer edifici pel passeig d’en Llorenç Serra.
Colorificio, SA va ser absorbida definitivament per la farmacèutica suïssa l’any 1964, moment a partir del qual la fàbrica quedà amb la seva denominació final de CIBA fins al seu tancament, l’any 1982.
L’Ajuntament de Santa Coloma va adquirir el complex l’any 1983, destinant l’edifici cantoner a acollir els jutjats del municipi i l’edifici que afronta al passeig d’en Llorenç Serra a allotjar l’Institut de batxillerat Salzereda. L’entitat docent hi va romandre del 1986 al 2000, quan es va traslladar a les instal·lacions de l’IES Can Peixauet, amb el qual es va fusionar, i els jutjats hi romangueren fins l’any 2008, en què es van reubicar en un nou edifici a tocar de la fàbrica. L’any 2009 es va paralitzar un projecte de transformació urbanística que preveia la construcció d’habitatges amb una torre de més 20 plantes, i el 2011, el ple municipal aprovà la modificació del Pla General Metropolità per construir-hi un institut-escola, però el projecte no prosperà, com tampoc no ho féu la proposta d’instal·lar-hi la part formativa del grup Planeta.
Finalment s’ha transformat en un centre de recursos per a dones, innovació i economia feminista pioner a Espanya, amb la vocació d’esdevenir un equipament públic de referència en matèria d’innovació, igualtat i creació feminista. El nou espai s’inaugurà l’any 2020, però les intervencions van continuar, completant-se l’any 2023.
Descripció del conjunt originari
El primer edifici del complex fabril, construït a la cantonada del Passeig de Salzereda amb el Passeig de Llorenç Serra l’any 1953, és obra de l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany, deixeble de Josep Maria Jujol. És una construcció que en planta adopta la forma d’una L amb el vèrtex arrodonit, de planta baixa i pis i amb la coberta plana transitable acabada amb rajola. La horitzontalitat de les façanes, de maó vist, queda trencada pel ritme vertical generat per les finestres, que s’agrupen formant un element vertical repetit que engloba una finestra de cada planta separades per un tram de façana arrebossat i pintat.
L’edifici alineat al Passeig de Llorenç Serra es va construir posteriorment, l’any 1959. És un construcció rectangular, amb tres plantes sobre rasant i una planta soterrani, amb coberta plana, jàsseres i pilars de formigó i façanes arrebossades.
La resta d’edificacions que ocupaven l’illa i que havien format part de la fàbrica original de l’empresa Colorificio van ser enderrocades entre els anys 1990 i 1993.
El projecte de reutilització
L’any 2017, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet endegà el projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica CIBA per crear un equipament pioner en polítiques d’igualtat. La intervenció, dirigida per l’arquitecta Cristina Sáez Talan, intenta respectar al màxim la construcció original (1950) i la gran rehabilitació feta als anys vuitanta, quan va acollir l’institut de secundària i els jutjats. Així, s’han conservat el 96% dels elements estructurals i gairebé la meitat de les parets divisiòries originals, i les noves divisions i els nuclis d’escales s’han realitzat amb fusta, per aportar calidesa.
S’ha potenciat la sostenibilitat, emprant materials que minimitzen la petjada de CO2, i la construcció d’una gran pèrgola fotovoltaica ha permès generar prou energia renovable per assolir una mitjana del 40 % anual del consum energètic de l’edifici, que pot arribar al 100 % a l’estiu. L’equipament ha obtingut una qualificació energètica A, i el Green Council Building España li ha atorgat una qualificació de quatre fulles.
L’edifici es distribueix en tres plantes i un soterrani. Aquest soterrani acull el Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) i el Centre de Documentació. La planta baixa allotja dues sales polivalents, l’espai d’accés i exposicions, el restaurant i un petit jardí. Els espais de formació, d’expressió corporal, de coworking, el Consell de Dones i un espai residencial s’ubiquen al primer pis, mentre que la segona planta acull tallers (tèxtil, cuina, reparació i audiovisuals), un laboratori de fabricació digital (Fab Lab), horts urbans i espais de lleure.
La perspectiva de gènere s’ha prioritzat en el disseny dels espais, que miren d’esvanir la jararquització de rols i creen zones igualitàries. La part residencial s’ha pensat amb zones compartides per tal que les dones que s’hi allotgen puguin fer vida comunitària, i s’han instal·lat sistemes de seguretat no invasius (infrarojos) substituint les reixes de les finestres.
La intervenció, iniciada el 2018 i finalitzada el 2023, ha rebut el Premi a la Rehabilitació 2024 en l’àmbit de rehabilitació funcional atorgat pel Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB).
