Ús original: factoria sucrera

Nou ús: equipament administratiu

Adreça: carrer de la Llotja, 1

Població: Vic

© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

A finals del segle XIX, l’industrial Albert Planas va començar a conrear remolatxa a la Plana de Vic per tal d’utilitzar-la com a matèria primera per a obtenir sucre roig, que és la base del sucre refinat. Amb aquesta idea, l’any 1891 va crear la societat M. Miret i A. Planas, amb Martí Miret, un excabdill carlista que havia adquirit experiència en la fabricació del sucre a Cuba. Fou la primera empresa sucrera catalana que utilitzava la bleda-rave com a matèria primera.
Entre el 1892 i el 1893 es construí la fàbrica d’estil modernista, que s’anomenà popularment El Sucre. L’any 1894, es van associar a l’empresa els industrials d’indianes Rius i Torres, i l’empresa passà a anomenar-se Miret, Planas, Rius i Torres S. en C. La pagesia de la zona també estava vinculada al projecte, ja que l’empresa es comprometia a comprar tota la remolatxa que produïssin. Però el negoci del sucre féu fallida i la fàbrica tancà les portes. El 1899, l’empresa Catasús i Companyia, creada per Pere Catasús i Ferret, fundador de la primera refineria de petroli catalana, va comprar l’edifici. Més tard, el 1902 passà a mans de General Azucarera, que agrupava diverses empreses sucreres de l’Estat espanyol i, el 1903, la Azucarera de Vich fou absorbida per la Sociedad Azucarera de España, que va desmantellar la fàbrica i va traslladar la maquinària a altres centres productius. Fins al 1950 hi hagueren diversos intents fallits de remuntar la indústria. L’edifici tingué diversos usos fins al 1970, moment en què quedà completament en desús.
La fàbrica va estar abandonada fins l’any 1990, quan l’Ajuntament de Vic la va comprar per rehabilitar-la i destinar-la a equipaments institucionals. Entre els anys 1990 i 1992 es van dur a terme els projectes d’urbanització, de construcció de la passarel·la d’accés des de la ciutat, de rehabilitació de les naus i de consolidació de la xemeneia. Una vegada rehabilitat, l’edifici es va vendre per plantes a diverses institucions públiques. Actualment, l’antiga fàbrica acull la seu del Consell Comarcal d’Osona, la Cambra de Comerç, l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (IMPEVIC) i la tresoreria de la Seguretat Social.

Descripció del conjunt originari

El complex fabril El Sucre estava format per una nau central de 15 x 65 metres i tres naus transversals més petites. Adossada a l’est de la nau central hi havia una d’aquestes naus més petites, mentre que l’altre extrem estava inacabat, la qual cosa fa pensar que segurament estava previst fer una ampliació per aquesta banda.
En la construcció s’utilitzaren murs de fàbrica de maó, amb pilastres en els punts de més càrrega, on s’obrien els finestrals, que tenien les fusteries de colors. Al centre de la nau principal, els pilars de fosa suportaven les jàsseres de gelosia d’acer reblonat, les bigues metàl·liques i els revoltons de maó. Les façanes estaven decorades amb motllures de maó.
En el conjunt també hi havia una xemeneia de maó vist, característica de l’època.

El projecte de reutilització

L’equip d’arquitectes Jornet, Llop i Pastor dugueren a terme la rehabilitació, en tres fases, de la fàbrica El Sucre entre els anys 1992 i 1995. Com que l’edifici havia estat abandonat durant molt temps, no es va poder recuperar l’estructura, que estava en molt mal estat, i se’n va fer un buidat interior. Això va permetre incorporar una planta intermèdia i aixecar-ne una de nova a la part superior, amb tancaments metàl·lics i vidriats (coberta de xapa galvanitzada i de secció corba). D’aquesta manera, es passà de les tres plantes que tenia l’edifici original a cinc plantes.
En la intervenció es va seguir el criteri d’utilitzar el formigó vist per als nous elements estructurals i el materials lleugers per als volums afegits, com la coberta i el nou volum d’accés central a l’edifici.
De la rehabilitació en destaca el vestíbul, format per un gran espai lliure a tota l’alçada, de divuit metres, on s’hi col·locà un gran mur vertical de pavès i un mur de formigó vist, de planta corba amb una gran perforació en forma d’arc al nivell de la planta baixa. També resulten característiques les dues claraboies –de forma circular l’una i el·líptica l’altra-, que s’obren en les dues sales de planta baixa situades entre els espais de les dues naus transversals i que introdueixen la il·luminació zenital.