Darrera actualització: juny 2014

6

Fabra i Coats

Fàbrica de Creació Fabra i Coats

Ús original: fàbrica de filatures

Nou ús: diversos (equipaments culturals, educatius...)

Adreça: carrer de Sant Adrià, 20

Població: Barcelona

© 2012 Google

Els orígens

L’any 1839, l’industrial gironí Ferran Puig instal·là una fàbrica dedicada a la filatura del lli, coneguda com a Vapor del Fil, a tocar del Rec Comtal, a Sant Andreu de Palomar. Puig casà la filla amb un bon client, Camil Fabra, que també fou polític, alcalde de Barcelona, filantrop i promotor de l’Observatori Astronòmic Fabra al Tibidabo. Puig i Fabra s’associaren per constituir la companyia Fernando Puig e hijo, posteriorment Camilo Fabra y Cía, sucesores de Fernando Puig.
El 1884 la societat es fusionà amb Manuel Portabella e hijo, del cotoner manresà Manuel Portabella, per crear la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella. Per la seva banda, els escocesos J&P Coats, productors del 80% del fil de cosir de la Gran Bretanya i amb fàbriques arreu del món, havien fundat la Colònia Borgonyà a Sant Vicenç de Torelló l’any 1889 i començaven a significar una forta amenaça per al lideratge del sector del fil que ostentava Fabra i Portabella a Catalunya. En lloc de competir, les companyies decidiren associar-se per formar, l’any 1903, la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats.
Coincidint amb la Primera Guerra Mundial, el creixement de l’empresa fou molt important, i l’any 1915 ja ocupava més de 1.500 treballadors. L’any 1944 la companyia tenia fàbriques pròpies de filatura i torçats de cotó a Torelló, Sant Andreu i Sevilla, i filials a Badalona, Palma de Mallorca i Eivissa. A partir de l’any 1949, el grup britànic va anar augmentant la seva participació en l’accionariat, que arribaria al 85% a la dècada dels noranta. Amb la crisi dels setanta, però, s’inicià una davallada que comportà el tancament d’instal·lacions i l’acomiadament de treballadors. Les naus s’anaren abandonant fins que només va quedar activitat a la del carrer de Sant Adrià.
La fàbrica de Sant Andreu tancà definitivament l’any 2005. Avui, Coats PLC continua sent un dels principals productors de fil del món i concentra la seva producció a l’Àsia.

Descripció del conjunt originari

Fabra i CoatsFabra i Coats, conjuntament amb la Fàbrica del Rec (Can Fabra), ocupava dues illes grans del barri de Sant Andreu del Palomar separades pel carrer de Sant Adrià, amb una superfície total de cinc hectàrees.
El conjunt industrial de Fabra i Coats, de poc més de tres hectàrees, està format per naus de tipologia i cronologia diversa, la més antiga de les quals, situada davant del carrer de Sant Adrià, data de l’any 1890. La tipologia de les primeres naus i dependències (xemeneia, sala de calderes, etc.) segueix el patró de les construccions industrials de la Gran Bretanya. En destaca la nau central, construïda el 1910, una edificació de maó vist d’uns 14.000m2 i de quatre plantes d’alçada, amb dos volums adossats a la façana que contenen les escales. Interiorment, la nau està composada per sales grans amb un sistema estructural de pilars i jàsseres d’acer laminat.

El projecte de reutilització

L’Ajuntament de Barcelona adquirí el conjunt l’any 2005 per destinar-lo a usos educatius, associatius, assistencials, habitatges, aparcaments, zones verdes, la Fàbrica de Creació i el Centre d’Interpretació del Treball del Patrimoni Industrial.
L’extensió del conjunt fa que els treballs de rehabilitació no s’hagin plantejat de manera unitària, sinó en diferents fases. A data d’avui (febrer 2014) ha finalitzat la reutilització de l’espai destinat a les entitats, l’escola bressol, el centre de producció cultural que ocupa la nau central, destinat a acollir projectes de creació artística, la sala polivalent Josep Bota i el Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
L’escola bressol s’ubica en dues naus situades al costat sud-oest del recinte. El projecte, dels arquitectes Cristina Navas i Javier Cristóbal, ha situat les estances en la nau catalogada de planta baixa amb orientació nord-sud. De l’altra nau, construïda amb posterioritat, se n’ha desmuntat la coberta en dent de serra i se n’ha mantingut l’estructura com l’element arquitectònic que configura l’espai destinat a pati.
El projecte d’adequació de la nau central de Fabra i Coats com a contenidor de producció cultural ha estat redactat pels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez. L’edifici es compon de tres cossos juxtaposats: el principal, més un cos adossat a la part de llevant i un altre situat a la part nord.
El sistema de comunicacions verticals s’ha ubicat en la junta entre els tres cossos, deixant la superfície de les naus el més diàfana possible. A la planta baixa hi ha el vestíbul d’accés, el bar, l’auditori i una sala polivalent. Des del vestíbul també s’accedeix una sala d’exposicions del Centre d’Art Contemporani, que ocupa la planta baixa del cos adossat de llevant i està previst que en un futur ocupi la resta de plantes. A les plantes pis de la nau central es desenvolupen els programes de creació i formació. Els usos que requereixen un espai tancat, com ara els bucs d’assaig musical, s’han ubicat en uns nous espais amb un fort component tecnològic. La compartimentació de les diverses zones es realitza per mitjà d’un sistema de cables tensats i de lones que permeten variar la configuració de l’espai en funció de les necessitats. A l’última planta, per aconseguir espais més grans, diàfans i alts destinats a l’assaig de la dansa, s’han estintolat dues fileres de pilars mitjançant una estructura de grans bigues metàl·liques que creen una coberta en dent de serra tipus shed que permet l’entrada de llum zenital.
Resta pendent la reutilització d’una part important del complex.

Fabra i Coats Fabra i Coats
Fabra i Coats Fabra i Coats
Fabra i Coats Fabra i Coats
Fabra i Coats Fabra i Coats
Fabra i Coats Fabra i Coats
Fabra i Coats Fabra i Coats
Fabra i Coats Fabra i Coats