Darrera actualització: juny 2014

10

La Sedeta

Centre Cívic La Sedeta

Ús original: fàbrica tèxtil

Nou ús: equipaments (centre cívic, casal d'avis, institut d'ensenyament secundari...)

Adreça: carrer de Sicília, 321

Població: Barcelona

© 2012 Google

Els orígens

L’any 1898 es fundà la societat Pujol y Casacuberta Sociedad en Comandita, que tenia per objectiu la fabricació d’aprests i teixits. Els primers plànols del projecte de la fàbrica són de principis del 1900 i mostren la voluntat d’adaptar-se a la trama de l’Eixample Cerdà. L’any 1904, amb l’empresa a ple rendiment, la fàbrica se sotmeté a diverses ampliacions: l’any 1910 es construïren més baixos i una quadra interior, i el 1913 s’amplià amb un pis, un entresòl i una quadra per emmagatzemar carbó. Durant la primera guerra mundial, la fàbrica visqué un moment d’expansió econòmica, incrementant el nombre de telers i duent a terme nous processos. El 1919 s’incorporen a la fàbrica dotze telers de filar seda que li donaran el nom popular de La Sedeta. La fàbrica s’amplià fins a tancar l’illa. Durant la segona guerra mundial, el recinte es trobava dividit en dues parts: una dedicada a la fabricació de teixits, i l’altra, als tints, aprests i acabats. A finals dels anys seixanta començà el declivi de l’empresa, i el 1977 la fàbrica es vengué a la Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, que pretenia enderrocar-la i construir-hi un bloc d’habitatges. Les reivindicacions dels veïns del Camp d’en Grassot i de la Sagrada Família aconseguiren que, l’any 1979, l’Ajuntament de Barcelona expropiés La Sedeta per transformar-la en escola, institut i centre cívic.

Descripció del conjunt originari

La SedetaDel conjunt fabril en destaca la seva integració en la trama urbana ortogonal projectada per Ildefons Cerdà. En els orígens, es construí un volum en el xamfrà dels carrers de Sicília i de la Indústria per tal d’acollir els accessos, una nau de planta baixa que ocupava una part del carrer de Sicília, i una quadra a l’interior de l’illa. Més endavant, es construí la nau del carrer de la Indústria, formant el conjunt en forma d’L que ha arribat als nostres dies. A principis de l’any 1928, l’arquitecte Francesc Folguera signà una nova ampliació de la fàbrica: uns baixos i la façana del passatge de Llavallol. En successives obres, s’acabà de tancar l’illa.
Les façanes són d’obra vista i mostren un ritme de pilastres entre les quals apareixen unes grans obertures amb forma d’arc rebaixat. El xamfrà i la nau del carrer de la Indústria són de planta baixa i tres pisos, mentre que la nau del carrer de Sicília consta de planta baixa, un pis i sotacoberta. L’única façana que té ornamentació és la del carrer de Sant Antoni Maria Claret, amb un frontó i una cornisa que recorda les cobertes en dents de serra. L’estructura interior està formada per encavallades de fusta que sostenen les cobertes de teula àrab.

El projecte de reutilització

L’any 1979, en adquirir l’antiga fàbrica, l’Ajuntament de Barcelona encarregà a l’equip d’arquitectes format per Ricard Fayos, Pere Giol i els germans Ferran i Xavier Llistosella la rehabilitació i canvi d’ús de La Sedeta per convertir-la en una escola i institut (en aquella època, estudis d’EGB i BUP) i en un centre cívic. També es transformà l’interior de l’illa en pati de l’escola i plaça pública.
El projecte de rehabilitació contemplà la conservació de les façanes i l’estructura de la fàbrica tot adaptant els espais a les noves necessitats. Al carrer de Sant Antoni Maria Claret, tan sols es va conservar la façana de l’antiga fàbrica, que actua com a separadora entre la plaça interior i el carrer. A l’interior de l’illa, per salvar la diferència de cota entre els carrers de la Indústria i de Sant Antoni Maria Claret, es construïren, des de la façana d’aquest últim, unes grades que formen un petit amfiteatre. Acabades les obres, el centre cívic s’inaugurà l’any 1985.
La rehabilitació de La Sedeta fou finalista del Premi FAD de 1982.

La Sedeta La Sedeta
La Sedeta La Sedeta
La Sedeta La Sedeta
La Sedeta La Sedeta
La Sedeta La Sedeta
La Sedeta La Sedeta
La Sedeta La Sedeta