Ús original: molí paperer
Nou ús: museu
Adreça: carrer de Pau Casals, 10, passeig de la Immaculada Concepció
Població: Capellades
© 2024 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Els orígens
Els terrenys ocupats per l’edificació actual havien acollit originàriament un molí fariner, fet construir l’any 1634 per la Universitat de Capellades, a la qual pertanyia, com es reconeix als capbreus de 1735 i 1805 del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest molí original, situat extramurs de la vila, encara funcionava com a tal a mitjan segle XIX, si bé en estat força deteriorat. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, fou subhastat i passà per diversos propietaris, fins que fou finalment enderrocat a finals de la dècada de 1850, fet que s’aprofità per poder ampliar la bassa ubicada al sud del mateix, segons conveni suscrit amb els fabricants de paper del municipi.
L’edifici que allotjaria el molí paperer s’edificà en aquesta finca l’any 1867, i es dedicà a aquesta funció, passant per diversos arrendataris, almenys fins a principis del segle XX. L’octubre de 1928, l’Ajuntament de Capellades adquirí l’edificació amb la intenció d’ubicar-hi, primer, les escoles municipals, i posteriorment, la caserna de la Guàrdia Civil, però aquestes pretensions no es van arribar a materialitzar.
El Molí va ser utilitzat provisionalment com a vestidor d’un camp de futbol proper i també va allotjar les instal·lacions del “sindicato vertical” de l’època franquista. Però l’any 1948, l’Ajuntament signà un conveni amb els hereus d’Amador Romaní, pel qual aquests instal·larien al primer pis de l’edifici la seva col·lecció arqueològica i d’història natural, que fou donada definitivament al municipi l’any 1956. Aquest embrió de museu municipal s’amplià posteriorment amb la donació de diverses peces per part dels industrials paperers, amb la intenció de fer un museu dedicat a la indústria paperera. Després de realitzar-hi obres de rehabilitació i restauració, el museu, dedicat a la fabricació del paper i a l’arqueologia, s’inaugurà el 6 de juliol de 1961.
Tanmateix, atès que les instal·lacions del museu deixaven força espai lliure, l’edificació també va acollir el “Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media”, a partir de 1968, i després, altres institucions escolars, d’ensenyament primari i secundari, així com una escola bressol.
L’any 1986 l’edifici va passar a formar part del sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que el va reformar i restaurar per convertir-lo en el museu paperer actual. El Museu Molí Paperer de Capellades, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) des de 1986, va ser catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Monument Històric el 25 d’abril de 2023. L’edifici també forma part de la llista indicativa del Govern espanyol per a la seva nominació com a Patrimoni Universal per part de la UNESCO.
Descripció del conjunt originari
Es tracta d’una edificació rectangular de grans dimensions (més de 2.200 m2), que consta de semisoterrani, planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Una cornisa sostinguda per permòdols encercla l’edifici a l’alçada del ràfec, delimitant un frontó a les façanes de ponent i llevant.
Les façanes presenten una clara simetria pel que fa a les obertures, totes elles de proporció vertical. Els accessos es realitzen per sengles portes a la planta baixa de les façanes de llevant i ponent. L’entrada principal, a ponent i accessible a través d’un pont, és d’arc de mig punt i està emmarcada amb grans dovelles de pedra, la clau de les quals mostra un relleu esculpit amb una filigrana i la data 1748. Aquest relleu, però, no té una relació històrica directa amb l’edifici, ja que s’hi va incorporar cap als anys 60 del segle passat i no provindria del molí. La filigrana sembla correspondre a la que utilitzava el paperer Santiago Serra l’any 1815. L’entrada posterior, a llevant, és d’arc carpanell, també emmarcada amb pedra. Les façanes, arrebossades, presenten carreus de pedra a les arestes.
El semisoterrani, dedicat a la fabricació del paper, estava format per tres naus paral·leles i una de més petita, que acollia un safareig, ubicada perpendicularment a l’extrem oriental, totes amb volta de pedra. La ventilació i il·luminació s’aconseguia mitjançant finestres reixades a les façanes.
La planta baixa i el primer pis s’utilitzaven com a habitatges per al propietari o arrendatari del molí i per als treballadors, i comptaven amb les habitacions, cuina, menjador… a més d’una sala gran, el comptador, on es triava i empaquetava el paper. A les façanes de la planta baixa frontal i posterior, això es tradueix en sengles finestres a banda i banda de les portes, i a les laterals, en sis finestres per banda, mentre que al primer pis hi ha sis balcons amb baranes de ferro forjat a cada façana lateral, tres a la posterior i dos a la frontal, en aquest darrer cas amb una finestra entremig, sobre la porta principal.
Finalment, les dues plantes superiors, anomenades “miradors”, servien per estendre-hi el paper i deixar-lo assecar. Això s’aconseguia gràcies als corrents d’aire creats per les 54 ventanes verticals més petites que hi ha a cada planta (18 a les façanes laterals i 9 a la frontal i posterior). Aquestes dues plantes també es caracteritzen per les dues filades de pilars de fosa que suporten les jàsseres de fusta on descansen les bigues, també de fusta. La coberta es recolza en encavallades de fusta suportades per aquests mateixos pilars.
L’accés al pati de davant de la façana oriental, des de carrer de Pau Casals, està tancat per una paret on hi ha una portalada d’arc rebaixat amb brancals de pedra i llinda de maó a sardinell, coronada per una cornisa de maó.
El projecte de reutilització
L’edifici s’ha reformat diverses vegades al llarg del temps per tal de convertir-lo en un museu dedicat al paper. La primera rehabilitació es va dur a terme el mateix any de la inauguració (1961), segons projecte de Camil Pallàs i Arisa, arquitecte Director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. L’any 1963 se’n restauraren les façanes, i entre 1974 i 1977 s’hi van fer altres intervencions. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va incorporar un ascensor a l’edifici. El segon pis es va reformar l’any 1995, i quatre anys més tard, el 1999, es va restaurar la primera planta i es va dotar la segona planta d’un laboratori i una biblioteca. Les instal·lacions del museu es van completar l’any 2006 amb la inauguració d’una sala d’actes a la segona planta, i el mateix any es va reformar l’entrada i la botiga. Posteriorment, l’edificació ha estat objecte d’altres intervencions, com la rehabilitació integral de les façanes, de part de la coberta i dels baixants pluvial, feta l’any 2016.
La planta soterrani acull l’exposició permanent sobre el molí paperer i un taller del paper. La planta baixa conté l’entrada principal, una sala dedicada a la història del paper i una altra dedicada al paper en l’actualitat, a més d’una botiga on els visitants poden adquirir papers fets a mà al mateix molí i papers especials, publicacions relacionades amb el tema i objectes de regal.
L’exposició permanent continua al primer pis amb una sala que mostra la relació entre el paper i la impremta, i un espai audiovisual. Aquesta planta també allotja una sala per a exposicions temporals i un altre taller.
La segona planta s’ha reformat per ubicar-hi un laboratori, una biblioteca especialitzada en el tema paperer i una sala de conferències amb capacitat per a 100 persones. I finalment, la sala mirador de la tercera planta s’ha adaptat convertint-la en un gran espai de 440 metres quadrats destinat a acollir exposicions temporals o a ser utilitzat com a sala de reunions o celebracions.
