Ús original: taller de construcció i reparació de maquinària tèxtil

Nou ús: seu social de colla castellera

Adreça: carrer Mare de Déu dels Àngels, 21-31

Població: Terrassa

© 2024 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

L’industrial terrassenc Ramon Reig Cabanas fundà l’any 1913 a la ciutat egarenca una empresa amb el seu nom dedicada a la construcció i reparació de maquinària tèxtil. L’empresa inicià la seva activitat com a auxiliar de la indústria de pentinat de llanes Badiella i Soler, i posteriorment, quan va començar la construcció de màquinària, a partir de 1918-19, expandí els seus serveis, adreçats a satisfer les necessitats de les seccions de pentinat, acabats en tintoreria i preparació per a la filatura de llana pentinada, a altres empreses de tota la zona.

A finals de la dècada següent, l’empresa s’havia especialitzat en la construcció de llissoses, gils d’intersecció i bobinadores de fils, i més tard, en màquines de fresatge, reparació i canvis de galga dels telers Cotton.

Ramon Reig morí l’any 1961, i l’any 1963 l’empresa passà a anomenar-se Ramon Reig Cabanas, SL. Pels volts de 1964, la direcció de l’obrador passà a mans del falsetà Melcior Divorra i Llevaria, empresari i president del Gremi Metal·lúrgic que s’havia casat amb la filla de Ramon Reig, Magina Reig i Soler. En aquells temps l’empresa es dedicà sobretot a oferir serveis a les empreses que treballaven el gènere de punt, molt importants llavors a Terrassa, tot i que també serví moltes empreses del Maresme.  L’any 1966 l’empresa es convertí en Societat Anònima.

La crisi del tèxtil de la dècada dels setanta, però, va comportar la desaparició de moltes de les fàbriques terrassenques que s’hi dedicaven, i això va afectar doblement l’empresa, ja que no només hi va haver menys demanda de noves màquines i reparacions, sinó que la venda de la maquinària de les empreses extintes a les subhastes i mercats d’ocasió va fer caure encara més la demanda. Finalment, l’empresa es va veure obligada, el juny de 1978, a presentar un expedient de suspensió de pagaments, i dos anys després a subhastar els seus actius. Posteriorment, les naus es van llogar a diversos arrendataris fins que l’any 2019, quan les naus eren propietat de Pere Divorra Reig (fill de Melcior Divorra i Magina Reig), van ser expropiades per l’Ajuntament de Terrassa.

El gener de 2023, l’Ajuntament de Terrassa signà un conveni amb la colla castellera Minyons de Terrassa pel qual els cedia gratuïtament l’ús les naus de Cal Reig durant 50 anys, per tal que convertissin l’espai en la seva nova seu social i local d’assajos. Després de la rehabilitació dels espais per adaptar-los a les noves necessitats, la colla s’hi establí el juliol de 2024.

Descripció del conjunt originari

El complex estava format per diverses naus que es van anar construint i ampliant al llarg del temps. Les edificacions més antigues corresponen a dues naus que en planta formaven en conjunt un trapezi rectangle i que s’ubicaven al sud de la finca, adjacents als dos grans dipòsits d’aigua que avui formen part de les instal·lacions del Vapor Aymerich, Amat i Jover (seu de l’actual MNACTEC). Aquestes dues naus, que es corresponien amb els números 21 (nau 1) i 23-25 (nau 2) del carrer de la Mare de Déu dels Àngels, es construiren en algun moment entre 1911 i 1920, segons es dedueix de les fotografies de l’època. La nau del número 21, situada més al sud, era només de planta baixa, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular al carrer. La nau dels números 23-25 seguia l’estructura i distribució de la nau del número 21 en el seu terç occidental, on afrontava amb les naus del Vapor Aymerich, Amat i Jover, essent aquí de planta baixa i amb la coberta com la de la nau adjacent. Els altres dos terços, però, eren diferents: el terç central tenia la coberta plana amb alguns petits volums al seu damunt, mentre que el terç més oriental, que afrontava al carrer, era de planta baixa i pis i amb coberta a dues vessants, però amb el carener paral·lel al carrer.

Entre 1920 i 1942 s’edificà una nau rectangular exempta més petita que ocupava l’angle nord-oest de la finca, i l’any 1942 es construí la planta baixa de la nau que es correspon amb els número 25-27 del carrer (nau 3), encaixada entre les edificacions de la nau dels números 23-25, a les quals s’adossava pel nord, i la nau exempta de l’angle nord-oest, de la qual quedava separada.

Tres anys més tard, el 1945, s’amplià la nau de 1942 (nau 3) amb la construcció de part del primer pis, en concret la que afrontava al carrer de la Mare de Déu dels Àngels, i l’any 1952 s’amplià la nau que quedava exempta al nord-oest de la finca per unir-la amb la nau de 1942.

L’any 1957 es completà el primer pis de la nau de 1942, edificant-ne la part que afronta als edificis del vapor Aymerich, Amat i Jover, i en una època posterior s’edificà la darrera nau, al nord-est de la finca, que enllaçava la nau del nord-oest amb el carrer Mare de Déu dels Àngels, corresponent als números 29-31 (formant en conjunt la nau 4, adossada a tot el llarg de la façana nord de la nau 3).

El projecte de reutilització

La rehabilitació de les naus de Cal Reig es dugué a terme segons projecte de l’any 2022 dels arquitectes Barto Busom i Xavier Ruscalleda, d’RGA Arquitectes, SLP. La intervenció comportà l’enderroc de la nau situada més al sud, adjacent als dipòsits d’aigua (nau 1), i de la major part de la segona nau, de la qual es conservà la part de planta i pis que afronta amb el carrer. Aquest enderroc va permetre crear un gran pati entre la nau més gran de planta i pis i els dipòsits del MNACTEC, oferint així un espai per al lleure i per als assaigs a l’aire lliure de la colla castellera que també és obert a la ciutat. Des del pati, una escala exterior adossada permet l’accés al primer pis.

La part que es conserva de la segona nau conté, a la planta baixa, els serveis de cuina i magatzem del bar-restaurant Les Quadres de Cal Reig, que connecta per la part posterior amb el pati, mentre que el primer pis acull espais de reunions i activitats diverses.

La nau més gran (nau 3), de dos nivells, s’ha convertit en l’espai central de l’equipament. La planta baixa conté, a la part que afronta amb el carrer, l’espai de bar, que connecta amb la zona de serveis de cuina i magatzems de la cafeteria abans esmentats. Per la part posterior, el bar compta amb un tancament mòbil que el separa de la resta de la nau, que es manté diàfana i de la qual es buidà part del forjat intermig per disposar d’un espai cobert de grans dimensions, amb una alçària superior als 10 metres, apte per als assaigs de castells a l’interior i per a altres usos lúdics i socials. A la part del primer pis que conserva el forjat s’hi ubiquen espais de reunions i a la banda que aboca al MNACTEC, una sala d’actes per a unes 100 persones, amb vistes a la coberta del Vapor Aymerich, Amat i Jover.

Finalment, la nau situada més al nord (nau 4) està formada per dues parts: el terç que dona al carrer és només d’un nivell, mentre que els dos terços posteriors són de planta baixa i pis. La planta baixa es destinà a acollir l’accés principal a l’equipament, el nucli de comunicacions verticals, serveis, infermeria, un magatzem i, a la part posterior, la sala de la canalla. Al primer pis, rere el nucli de comunicacions verticals, hi ha un magatzem i un espai per a exposicions multimèdia que actua com a pre-sala de la sala d’actes. L’altell existent a la zona de l’entrada es mantingué per acollir espais de treball i reunions.