Ús original: fàbrica d'electricitat
Nou ús: oficines, espai divulgatiu
Adreça: avinguda de Vilanova - carrer de Roger de Flor
Població: Barcelona
© 2016 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L’any 1897 la Societat Central Catalana de Electricidad promogué la construcció de la central tèrmica del carrer de Vilanova, a Barcelona. La central produïa electricitat a partir de cinc màquines de vapor verticals que tenien acoblades, cada una d’elles, una dinamo de corrent continu.
L’edifici, projectat per l’arquitecte Pere Falqués, tenia dues naus, una per a les màquines de vapor i les dinamos, i l’altra per a les calderes de vapor. Un volum disposat perpendicularment albergava les oficines i els habitatges dels encarregats de la central. La sortida de fums es realitzava mitjançant una xemeneia desapareguda als anys seixanta del segle passat. El 1908 es va instal·lar el primer turbogenerador, i en els anys successius la central s’anà ampliant en diverses etapes. L’any 1919 fou substituïda per la central nova de Sant Adrià del Besòs, moment en què deixà de fabricar electricitat i esdevingué una estació transformadora.
L’any 1977 cessà l’activitat, i fins a 1980, per iniciativa de la companyia Hidroelèctrica de Catalunya, es dugué a terme la reconversió de l’edifici en oficines comercials de l’empresa, segons projecte d’Antoni Torra i direcció de Joan Miquel Sanz, amb la col·laboració d’Antonio Lozoya. Des de l’any 2013 funciona com a centre adscrit al programa Endesa Educa, adreçat a la difusió i divulgació del coneixement relacionat amb l’electricitat.
